El Gegant del Pi
Teatre de l’Aurora
Direcció:
Júlia Barceló
Pau Vinyals
Repartiment:
Pau Vinyals
Autoria:
Pau Vinyals
Escenografia:
Judit Colomer
Encara que fa dies que la vam programar al Teatre de l’Aurora, va ser tot un encert programar-la a Igualada. Vam gaudir de valent.
Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat. El gegant del pi és una autoficció de l’herència rebuda, un intent per encarar la construcció d’una llar.
Últimament, estem assistint a obres que ens parlen molt dels avis, del nostre passat i d’on venim. I així ho hem vist en algunes de les propostes que s’ha anat programant al Teatre de l’Aurora. El fet que sigui un avi, amb anys a distància amb el seu nét fa que sigui important aquest descobriment. En el cas del Pau, s’adona que el seu avi és franquista. A mirar-ho amb el pas del temps, possiblement ho mirem amb altres ulls.
La narració de l’obra parteix d’un fet en concret, quan en Pau veu que el seu avi tenia un passat i que part de la seva familia va poder gaudir-ne d’aquest fet. El Pau ha marxat d’un poble i ara viu al Raval, lloc on ens ubica.
El Pau Vinyals és autor i director, conjuntament amb la Júlia Barceló. En el teatre és un joc, entre la ficció i autoficció. El Pau necessitava, tenia ganes de fer aquest text. Però a més d’explicar-nos aquesta història, volia buscar-ne una teatralitat que funciona.
Amb un Pau totalment entregat, ens fa nostra aquesta història familiar. Hi ha moments que sembla de ser actor i ens interpel·la directament a nosaltres, d’una forma molt natural.
En aquesta obra, primer es va escriure el text, i posteriorment la part teatralitzada. Es va tenir temps de purgar coses, per realitzar més tard la part narrativa, el context i el tema de l’obra. Anem arribant de mica en mica fins a dir-nos exactament que és el que trasbalsa de la família. Hem de pensar que abans de poder veure-ho a un teatre, hi va haver la possibilitat de poder escoltar el text en temps de pandèmia.
Sobretot parla del feixisme. Estem en un moment que la gent que té un discurs feixista, però independentment del seu vot. A vegades com a broma, com frases fetes, veiem que hi ha uns discursos que donen veu sense cap mena de dubte i total llibertat com si fos una broma (de mal gust moltes vegades).
Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos
Inquietuds 