Els secundaris

Teatre de l’Aurora

Els Secundaris

Companyia:
Els Pirates Teatre

Direcció:
Adrià Aubert

Repartiment:
Bernat Cot u
Laura Aubert

Dramatúrgia:
Bernat Cot i
Laura Aubert

Estem a l’estrena de “Els secundaris” a Igualada. Un cop han fet una setmana d’assaig tècnic al teatre, es presenten al públic d’Igualada amb un espectacle rodó. Tal com vam veure a “Les dones sàvies” i més tard a “El bon policia”, ens trobem amb un espectacle que juguen amb la transformació de múltiples personatges i amb un bon sabor de boca en sortir de la funció.

Els secundaris és un homenatge als actors i actrius que mai ens recordem, un espectacle que van encarregar-se de la dramatúrgia la Laura Aubert i el Bernat Cot. Però com en els altres espectacles indicats, és tan important l’escenografia com el vestuari (pensem que són un d’aquests secundaris que reclamen la seva visibilitat en l’obra)

La història d’una actriu i d’un actor que sempre realitzen papers secundaris i que comparteixen el neguit d’estrenar i de si tindran oportunitat de dir alguna frase per poder cobrar una mica més. Són actors del Paral·lel de principis de segle XX, però que ben bé podrien ser d’aquests dies.

Estem parlant d’una actriu i un actor, però a escena podem veure uns 15 personatges en total (segons ens van comentar) que a més d’actors, són tota la gent que no veiem quan anem al teatre a veure qualsevol obra. És un equip de gent molt gran que estan al darrere i que no veiem. I que al col·loqui vam veure alguns d’ells (com el tècnic de so, la productora de l’espectacle, els directors, l’escenografia, …)

Tot i ser una obra escrita durant la pandèmia, va ser una obra que es va començar a investigar el teatre de principi de segle. On molts dels personatges principals que ens diuen són reals. Tot i que sempre tenim al cap la Xirgu i poc més.

L’exercici de coordinació entre el Bernat i la Laura és màxim. Tot estudiat al mil·límetre, tot i que amb algunes incidències que han sabut sortir-ne del pas sense que ens adonem. Fins i tot amb moments hilarants quan una sabata s’ha perdut en el petit espai.

En definitiva és un homenatge als secundaris de papers menors, però també als vodevils. Un gènere poc valorat i moltes vegades secundari entre tots els generes que tenim.

Hi ha una interacció constant entre els personatges que representen, pensem que hi ha l’obra que nosaltres estem veient, a més d’una funció a “l’escena del vodevil” i que tot sembla quadrar a la perfecció. Fins i tot en aquesta primera funció davant el públic.

Tal com diuen “hem vingut a passar-ho bé” i així ha estat. Ara teniu oportunitat de poder veure-ho al teatre Maldà.

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s