Un concert a la Casa Blanca

Un concert a la Casa Blanca

Casal Català

Direcció:
Llorenç Rafecas

Idea:
Jordi Roigé

Interpretació:
Roc Esquius,
Mingo Ràfols i
Mercè Pons

Una proposta diferent, la vam escollir dintre de la Comissió de programació del XTAC i posteriorment l’he programat dintre de la programació estable del Casal Català.

Pau Casals ofereix un concert a la Casa Blanca, convidat pel president J.F.Kennedy. És l’any 1961. Des de l’exili, Casals manté la seva creuada a favor de la pau al món i el retorn de la democràcia a Espanya. Mentrestant Kennedy és la gran esperança per evitar que la guerra freda esclati en una guerra real de conseqüències inabastables. Casals i Kennedy s’admiren. Però tenen idees ben diferents. El món penja d’un fil, i les tisores per tallar-lo estan en ben poques mans. Dues persones que parlen. Que dialoguen. Dues persones que recorden, que s’emocionen, que entren en conflicte.

La recreació del concert que el músic Pau Casals va fer a la Casa Blanca l’any 1961 i també la recepció que el president John Fitzgerald Kennedy i la seva dona li va oferir a la seva residència. A partir d’aquests fets inicials s’ha recreat una ficció basada en fets reals sobre què van parlar les dues grans personalitats. Un des de la politica fins a moments més íntims. Són la cara i la creu d’un mateix somni.

Tenim tres pilars en aquesta obra, la primera el text de Jordi Roigé que ens explica el que podia passar en una trobada entre dues persones i que ens transmet un moment, un món i uns ideals molt presents avui en dia. Per altre costat una direcció del Llorenç esplèndida. Tot molt fí, unes transicions d’espai i temps sense salts. I al final tres actors en estat de gràcia. Mercè Pons amb diferents personatges secundaris i essencials en l’obra, un Roc Esquius que manté l’elegància de Kennedy i un excepcional Mingo Ràfols.

Vaig gaudir-ne de valent. Vaig emocionar-me, moments que vols aplaudir per la situació que ens trobem i que el públic assistent va aplaudir d’emoció en diferents moments de l’obra.

En ser una producció de la Federació d’Ateneus de Catalunya, recomano que aneu als diferents Ateneus a veure l’obra i ompliu els Ateneus i Casals del nostre territori. I els que no teniu oportunitat, haureu d’esperar a finals d’any per poder veure l’obra a Barcelona.

Alegre per poder programar aquesta obra, amb tot el mal de caps que m’ha donat haver de realitzar-ho tot. Però content per veure el teatre ple de gom a gom, en una de les propostes que he portat durant aquest temps. Però per altra, content per veure una obra que s’ha escollit des del XTAC.

L’obra “Un concert a la Casa Blanca” ha fet una extensa gira dins del programa de la Federació d’Ateneus de Catalunya , i entre els Ateneus que l’hem programat està el Casal Català dels Hostalets de Pierola i ara l’acaba ara en una temporada al Teatre Gaudí Barcelona

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg
10a edició de la campanya solidària #RiuadadeNassos

Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un concert a la Casa Blanca

  1. Retroenllaç: Els Buonaparte | Inquietuds

Deixa un comentari