SUCIA

Teatre Akadèmia

Direcció:
Bàrbara Mestanza

Títol original:
Sucia

Autoria:
Bàrbara Mestanza

Actriu:
Bàrbara Mestanza i Pep Ambrós

A Sucia, Bàrbara Mestanza, creadora emergent i amb un discurs polític molt potent, proposa un joc de rols per denunciar l’abús sexual.

Aquest cop començo pel final. Abans de tot, he de dir que aquesta obra hauria de ser oblidada per tots els adolescents. Avui hi tenien molt públic jove, gràcies per assistir. I a més d’adolescents, el públic masculí. Podem aprendre molt d’una obra com aquesta. Espero que omplin la sala i es pugui veure en molts més llocs.

La posada en escena és magnífica, pocs elements i ajuda d’una pantalla on anem veient petites entrevistes, acció que passa a l’escenari,… L’obra Sucia és un tsunami d’emocions a flor de pell. Arriba l’hora de visibilitzar més els abusos. És l’hora de parlar dels efectes, de la salut mental, de les conseqüències, de tot el que s’ha amagat fins ara i treure els fantasmes o intentar que marxin.

Comencem forts, ja entrant al teatre ens trobem amb una petita enquesta amb un QR que veurem algun resultat durant l’obra sobre l’abús i com ens comportem davant d’ell. A més, entre que seiem i esperem l’inici de l’obra veiem unes minientrevistes que s’han realitzat a diferents persones. En elles podem veure diferents punts de vista sobre l’abús i que n’hi ha algunes que no et deixen de sorprendre’t.

I comença l’obra, ja ens descol·loca una mica i ens explica una història, una experiència viscuda en primera persona com a víctima d’un abús. Com és possible? Doncs fent un canvi de papers, veiem com Pep Ambròs fa de víctima, fa de Bàrbara durant un moment i això ens xoca. Però l’obra és així , vol impactar-nos, vol descol·locar-nos des de l’inici. I aquesta intervenció inicial ho aconsegueix.

Però com diríem, això no és tot. Un del públic s’ha de posicionar com abusador, com violador, com a part activa d’aquest muntatge. Fins i tot, hi ha hagut un moment que ens hem pensat que era preparat.

L’obra impacta en tot moment, pel que explica i com ho explica.

#Sucia al @teatreakademia.
BRUTAL, si no t'ennuegues i surts tocat és que no estàs viu
Genial el treball de Bàrbara Mestanza, com s'obre en canal i és capaç d'explicar-ho i seguir endavant pic.twitter.com/Q8wdvBo9g9

— Francesc Esteve i Tomàs🔴 👣🔴👣 (@funkyover) May 18, 2023

Tenim un moment, no diré que el més esgarrifós, que ens explica que ha passat, com s’ha vist en aquella situació. Com tots podem ser víctimes sense voler-ho, per molt preparats o avisats que estem. Això si, sense entrar en detalls que puguin afectar la sensibilitat del públic.

I ara ve el millor de l’obra, el que et remou de mica en mica. Els diferents passos que la Bàrbara ha hagut de passar en poc temps. Sí, 10 anys és poc temps per assimilar-ho, pair i començar a curar la ferida de mort.

Ens explica com la víctima d’un abús sexual, o de qualsevol mena, el primer que pensem és el motiu d’aquest. Per quins set ous m’ha tocat ser víctima. I pots pensar que has fet alguna cosa. Però arriba un moment, aquell moment fastigós, on creus que t’ha passat perquè t’ho mereixes. Et creus que el que t’està passant és per un motiu on ets culpable. I t’ha tocat a tu.

Aquesta sensació, no de victimisme, de culpabilitat ja no te la treus en cap moment. T’ho mereixes i no perceps que ets una víctima. T’ho creus i no hi ha marxa enrere. Fins i tot amb els anys, encara penses el mateix.
Aquest moment de l’obra és tremenda. Donar aquesta visió del que pateix d’un abús.

L’altre és el motiu per què ho dius un cop han passat els anys. Quan t’ha consumit durant anys aquest fet i que ningú veu per què has de parlar-ne, per què has de comentar-ho, per què ara quan ja no pots fer res. Veure que tens el cos podrit, malaltís i l’única forma que tens per intentar curar-ho és explicar-ho. Aquí veiem com la gent que Bàrbara té al costat recriminen aquest moment de difusió. No veuen que és part d’una cura que no acaba mai.

Un moment important és quan et vols trobar cara a cara amb ell. Saber-ne el motiu, voler tenir una explicació de per què t’ha tocat a tu. I et fas llistes de si denunciar o no fer-ho. El malson de passar al costat on tot ha succeït. El desig de matar-lo, sense denunciar. Sense perdonar.

En aquest moment hi ha un joc entre Bàrbara i el violador (per molt que l’obra defensi que aquest cas és un abús, no deixa de ser una violació com ella diu en un moment durant l’obra i així és veu) en què m’ha sobtat. El moment de la màscara m’ha fet perdre aquesta distància curta que existia entre jo i l’obra. El personatge que agafen, donar cara d’un bufó (per ser qui és el de la màscara) li treu una mica de credibilitat. A parer meu, hauria preferit una màscara blanca, on no reconèixer a ningú o fins i tot una màscara mirall, reflectant o enmirallant, on el públic pot veure que un mateix pot ser el culpable d’un abús i a vegades sense voler-ho.

Si, aquesta obra m’ha impactat per ser còmplice, per entendre a la perfecció cada moment en què la Bàrbara transita en diferents estats. Un abús, sigui sexual o no, et deixa marcat per vida. És un fantasma que et persegueix i no t’abandona. Mina la teva relació amb les persones, amb una possible parella, amb una relació amorosa, amb una relació sexual. L’estat mental i com surts d’aquesta situació depenent de quan comences el camí d’explicar, de curar, d’entendre i veure que no hi ha res d’entendre. I la Bàrbara ho ha plasmat molt bé quan no és fàcil de fer-ho.

Difícil que la Bàrbara li arribi, però un endavant, una abraçada. Tu ho has aconseguit i en poc temps, has tirat endavant, ho has explicat, no t’has callat. És difícil, no tothom ho assoleix. Però no han de callar aquestes veus. Com he comentat, a l’inici tens un QR on contestes unes preguntes. Al final han donat una xifra, entre d’altres, del públic assistent 23 persones han estat víctimes d’un abús.

10a edició de la campanya solidària #RiuadadeNassos

Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos