Adéu, Jane!

Adéu, Jane!

El Maldà

Companyia:
L’Excèntrica

Direcció:
Juanjo Marin i Clara Moraleda

Dramatúrgia:
Clara Moraleda

Repartiment
Laura Dorca,
Clara Moraleda i
Joana Roselló

Avui tornem al Maldà, a més acompanyat amb una gran colla d’amics de recomanadors de Teatre Barcelona. Toca veure funció i fer postfunció al final.

Avui anem a veure la història de la Mariona. Amb divuit anys , ha de passar per l’extirpació del seu pit malalt. No és una obra fàcil. Entrem en el seu imaginari on ens explica les pors, les seves il·lusions, l’impacte que aquest fet causa en la seva vida.

Hem de dir que Mariona és la protagonista, però Jane és l’altra protagonista de l’obra. ´´Es una de les seves tetes, la seva relació que té amb ella durant els diferents controls que s’ha de fer amb el metge, fins que li diuen que s’ha de separar d’ella.

Una història basada en fets reals de l’actriu i creadora de l’obra Clara Moraleda que tal com ha explicat, amb 17 anys va tenir que patir l’amputació d’un pit.

Una obra amb una protagonista adolescent, parla sobre l’amistat, el sexe, l’autoestima, dels diferents dubtes que poden sorgir. Emoció que sorgeix a l’inici de l’obra amb una gran intensitat.

Com en les últimes obres que he vist aquesta temporada, tornem a veure una obra que parla l’actriu protagonista en primera persona sobre un cas personal que li ha succeït. Fins ara, sempre ha estat d’abusos, com en el cas de Sucia. Però no és una cosa actual, tenim en el nostre record el de la pèrdua del fill amb “Llibert“.

Avui toca el cas de l’actriu Carla Moraleda, que ha de perdre un pit als 17 anys. Ens ho explica amb dues altres actrius que formen part de la seva personalitat i que fan els papers de personatges secundaris que van passant pels diferents moments d’aquesta pèrdua.

Fem un viatge intern on veiem que els més propers no saben com actuar davant aquesta notícia. I Moralera sembla que porta el camí amb molta força i amb el dolor que li pot afectar durant l’adolescència, però sense parar davant la preocupació del cos, de la forma i de la normalitat d’un cos que surt dels cànons.

Davant d’obres que parla de l’adolescent que vol perdre pes, dels problemes alimentaris que causa la pressió de la societat per no tenir un cos “normatiu”; aquesta proposta parla del mateix des d’una nova perspectiva. La pèrdua del pit, de la Jane; quan veus que altres noies volen operar-se els pits per tenir un cos més vistós per a elles i per la resta d’adolescents.

És una obra que s’hauria de veure per molt jovent. Una obra dirigida cap a ells, creat per una adolescent i parlant dels seus problemes.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg
10a edició de la campanya solidària #RiuadadeNassos

Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari