Woman, más que un musical
Teatre Poliorama
Composició musical:
Aarón Vivancos i
Gonzalo García
Idea original:
Aarón Vivancos
Dramatúrgia:
Pilar G. Almansa
Avui a veure una proposta molt diferent de les que m’agrada, però sempre és bo fer un canvi per veure que més hi ha a la cartellera.
Woman és el primer espectacle de la productora d’Aarón Vivancos. És un xou, aquí deixem de dir que és una obra, a través de 7 actes. La reflexió de situacions que moltes dones han experimentat en diferents moments de la seva vida. Dansa, flamenc contemporani, teatre, música, reivindicació i entreteniment!
Set ballarines i un ballarí comparteixen escenari amb una actriu i amb una composició original enregistrada per l’Orquestra Simfònica de Budapest i professionals reconeguts per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques o pels Premis Grammy.
Inicialment, creia que veuria un espectacle de flamenc i poc més, que errat he anat aquesta vegada. WOMAN no és un musical com els que creiem, és directament un show, un espectacle que combina la música, expressió teatral, dansa a parts iguals i amb fort arrelament al flamenc. Tot per fer valdre a la dona.
Una obra dividida en diferents actes, evovcant cada un d’ells un moment de la vida. Reflexiona diferents moments de la seva vida. Des de la gestació, gran moment audiovisual, visual i ball; fins al maltractament de la dona. Amb gran força en tots moments,
En aquest últim, un dels moments més àlgids de l’espectacle. En opinió meva, veig que el cor de ball totalment negre acompanya amb ball i so els moments en què l’home abusa i maltracta a la dona. Fins i tot hi ha un moment que dona l’esquena com a societat durant l’agressió. Com la societat mateixa. I fins i tot, en un moment he cregut que també veia al cor com a jutge. Com deixem a la dona en plena solitud dintre del maltractament.
El dolor de la dona, la seva desesperació del marit, parella, home davant la defensa de la dona ella sola, sense l’ajut de ningú. Una imatge molt potent l’apropament final entre home i dona, entre agressor i víctima amb una barrera de dones. Donant separació entre ells dos.
Al final, tots dos acaben lligats, amb un filament vermell, víctima i botxí. Sempre ens quedem que tots dos han d’estar castigats, lligats de mans per la societat i per la justícia.
Al final les dones, elles soles, han de trencar les cadenes que les lliguen. No és així com hauria de ser, hauria de ser de tota la societat i no només feina de les dones. Nosaltres, els homes, també hem de fer la nostra part.
Llàgrimes davant l’opressió de la dona, llàgrimes que es transforma en pluja. Però que no deixa d’oprimir.
Número final amb la llança, agafant la força, l’empoderament de la dona per ser valenta i tenir veu.
És un espectacle de ball, però la paraula té el seu moment. Aquestes paraules, a través dels texts orifinals de la dramatúrga Pilar G. Almansa tenen molta força durant la funció. Transmet molt missatge en cada moment que la veu és la protagonista de la funció. Principalment, a la primera part de l’espectacle.
Un espectacle que m’ha agradat força, el recomano molt. A més, a l’inici de l’espectacle ens comenten que durant els diferents dies que hi ha funció al Teatre Poliorama actuen alumnes d’Aaron Vivancos Talent Center per donar a conèixer nous talents, i que a més puguin tenir oportunitat per poder veure com és actuar a dalt de l’escenari i amb públic. Una gran iniciativa que m’ha agradat. Una pena que no he pogut agafar el nom del grup d’avui.
Segons m’ha comentat Teatre Poliorama, a més d’alumnes d’Aaron Vivancos hi ha alumnes de dansa d’escoles de Barcelona i voltants
Un espectracle NO APTE per aquells que van amb prejudicis sobre el flamenc. Aquest cop s’ha d’anar amb la ment oberta.
Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos
Inquietuds 