Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard)
Teatre Villarroel
Direcció:
Gabriel Calderón
Autoria:
Gabriel Calderón
Traducció:
Joan Sellent
Interpret:
Joan Carrerass
Començo la temporada teatral 2023/24 amb aquesta proposta de La Villarroel , Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard). Un monòleg interpretat per Joan Carreras, que fa d’actor que fa de Ricard III, el malvat shakespearià per excel·lència.
Ja ho puc dir, he començat tard la meva temporada teatral d’aquest 2023/24 però amb molt bon peu. No podia fer-ho millor.
Un actor ha d’interpretar a Ricard III. De fer sempre papers secundaris, ara té l’oportunitat de fer un gran paper. Però no li agrada com l’estan dirigint, la resta d’actors…. La personalitat de Ricard III i de l’actor es van creuant en tot moment.
Amb aquesta obra, m’he quedat amb el bon treball de Joan Carreras. La perfecció en l’actuació de Joan Carreras i un text que llisca dels seus llavis. Puc dir que Joan Carreras està sublim, m’ha atrapat i m’he deixat emportar per on ha volgut. Quin gran actor!!
No estem davant l’obra de Ricard III, estem amb la història personal d’un actor que interpreta el seu paper com a protagonista i ens parla de tots els companys de feina (els altres actors, el director, el tècnic de llum, els crítics, productors,… i fins i tot el públic). Ja des d’un començament podem veure com fa les primeres ganyotes, al moment m’adono que s’està preparant al camerino (davant tot el públic) per sortir a escena. I en aquest moment, comença el joc entre l’actuació, la preparació de l’obra i el seu monòleg.
Un joc que diverteix i que l’actor ens permet tenir tocs dramàtics amb altres més humoristes.
Aquest monòleg està interpretat per Joan Carreras i va ser guardonat amb un premi Butaca i un finalista a premi Max al millor actor. A més de Premi Butaca a millor producció de petit format. El premi Butaca i la nominació per aquesta obra és molt merescuda. El públic el va ovacionar una bona estona i d’en peus. A més de celebrar les 100 funcions d’aquesta obra.
Laura Clos, que era entre el públic assistent, ha fet presidir una gran butaca, però que de mica en mica i amb l’arribada de la llum juga com a part de l’escenari.