Angèlika

Angèlika

Teatre Eòlia

Direcció:
Josep Galindo

Dramatúrgia:
Josep Galindo

Intèrprets:
Marc Arias,
Pol Forment,
Mariona Esplugues,
José Pedro García Balada i
Carla Pueyo

Angèlika de Josep Galindo és un espectacle de teatre que refléxiona sobre la capacitat de l’individu d’enfrontar-se al sistema i a la corrupció.

Angèlika és la protagonista d’aquesta obra, una noia jove, reivindicativa que està vinculada als moviments antisistema. La seva germana Solia és tot el contrari, una persona prudent i amb seny.

Ens expliquen una història o un conte, en una ciutat New Barcelona que podria ser com qualsevol altre. Ens parla de la corrupció, amb noms i cognoms que ens recorden a totes les notícies que hem anat escoltant i que sembla que sempre cauen en l’oblit tant pels ciutadans com pels votants dels partits que pertanyen.

Ens parla de l’art, de la política, de la justícia, de la corrupció en tots els estrats de l’Estat i fins i tot de la ciutadania. Tot per omplir butxaques, butaques o simplement per escalar en l’escala social, política i financera.

Seguint el fil de les reivindicacions que hem vist últimament de diferents grups contra el canvi climàtic, i hem vist tirar gaspatxo, tomàquet a diferents obres pictòriques. Angèlika planeja atacar directament el Guernica de Pablo Picasso, el mateix dia de la inauguració de l’exposició universal.

Amb tot la trama veiem que la família no té importància, que tot ho podem fer per escalar un esglaó de la societat. Els que primers creien que era tot part d’idees i malsons d’Angèlika són els que al final se la creuen i que hi ha molt més del que sembla.

Tot gira sobre teories conspiradores d’Angèlika. Tot, són explicacions dels diferents esdeveniments que li passen al costat. La mort dels pares el primer de tot. Tot per grups sinistres i poderosos polítics que fins i tot les explicacions són més que probables. A més, en cada moment ens mostren notícies que han sortit (Rita Barberà sense anar més lluny i altres polítics morts en estranyes circumstàncies), i que tots hem pensat el mateix en algun moment.

Com qualsevol que ens presenta aquestes teories, Angèlica és presentada com una persona psicològicament patològica, paranoica. I amb aquesta paranoia anem jugant durant tota la funció. Tot són prejudicis, propaganda de la classe política, una caceria de bruixes?

Gran feina de Mariona Esplugues, que ja l’hem vist a “Boja” al Teatre Eòlia. Acompanyat per José Perdro García amb moments divertits amb Pol Forment i Marc Arias.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg
10a edició de la campanya solidària #RiuadadeNassos

Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari