Proyecto Don Juan o la seducción del siervo
Dau al Sec
Direcció:
Carla Tovias
Dramatúrgia:
Mar Gómez Glez
Escenografia:
Mariona Signes
Intèrprets:
Santi Monreal i
Pep Muñoz
Proyecto Don Juan o la seducción del siervo es proposa explorar el tema de les noves masculinitats a partir de la figura del Don Joan. Un text de Mar Gómez Glez a partir del clàssic El burlador de Sevilla y convidado de piedra.
Tornem a Dau al Sec i ens estrenem en aquest 2024 amb aquesta obra.
A la nit dels difunts, Catalinón, criat de Don Juan, s’acosta a la tomba del seu amo per compartir amb els presents les aventures que van viure anys enrere. Don Juan s’aixeca, conversen i es posen al dia. Catalinón li explica com està el món, i per fer-li entendre que els temps han canviat, reviuen alguna de les seves aventures passades. Don Juan i Catalinón reflexionen per entendre els canvis que la societat ha fet durant tots aquests anys en matèria de gènere i de moltes altres coses i contra què o contra qui han de lluitar actualment.
“Proyecto Don Juan o la seducción del siervo” és un text de la dramaturga madrilenya Mar Gómez Glez basat en textos de Tirso de Molina, Calderón de la Barca, Lope de Vega i Quevedo. S’ha creat un text en vers i en castellà antic però amb un punt de comèdia que el fa molt digerible.
Juga amb el text clàssic i trencant la quarta paret parlant sovint amb el públic i sortint dels seus personatges. Tot per parlar de la societat actual i de la nova masculinitat envers el Don Juan totalment arquetip que s’aprofita de les dones .
Els actors protagonistes són Pep Muñoz en el paper de Don Juan i Santi Monreal com el servent Catalinón i altres personatges. Al muntatge apareixen altres personatges que interpreten els mateixos protagonistes. Una gran feina de Santi Monreal que va d’un personatge a l’altra sense problemes i amb un vestuari adient en cada moment. Una mica exagerat en segons quines escenes, i on és difícil entrar en el muntatge.
Aquí el Don Juan deixa de ser el seductor que tothom coneix i es converteix en un fantasma de si mateix. On podem veure les febleses inicials. Volent realitzar un gir en la comèdia i amb un punt de crítica de la hipocresia de la masculinitat mal definida.
Hi ha moments que l’obra flueix i la gaudeixes, però d’altres on et trobes en entrebancs que t’allunyen una mica del que veus. Arriba un moment en què el fantasma del Don Juan t’arrossega en la seva pròpia realitat, de denuncia i reivindicació però sense aprofundir gaire. El discurs queda una mica diluït.
Una obra per veure-la i contra les aparences inicials, veure la reivindicació que demana.
Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos
Inquietuds 