Y me morí

ima

Y me morí

Direcció:
Juanjo Cuesta-Dueñas

Repartiment:
Francesc Marginet,
Abel Reyes,
Marc Tarrida.

Dramatúrgia:

Juanjo Cuesta-Dueñas,
Francesc Marginet,
Abel Reyes,
Marc Tarrida

 

Si vaig sortir gratament de veure Bollywood, Bombay, Barcelona a la Seca, aquest cop tenia la possibilitat de veure la primera obra que van crear aquest “Duo fàcil” i “Liquido Teatro”.

Aquest cop, anem a veure una obra on la cultura mexicana és la protagonista. A partir d’uns contes mexicans i tot unit amb l’expressió festiva de les 3 protagonistes podem veure aquest cabaret gamberro que han creat.

A l’entrada ja ens trobem a les tres protagonistes com ens donen la benvinguda amb un petit convit de tequila, nachos i ranxeres  menstres anem ocupant les nostres butaques.  Amb una mica d’humor i paròdies amb els presents, ens van explicant tres petites històries de com van morir tres homes “Perseverancio el tullido, Macario el pendenciero i Rogelio, el modesto ganadero”. Això explicat amb molta conya i recreant un espectacle de color i ranxeres.

Podem dir que han realitzat un intens treball per a la recerca de les històries, les cançons i poemes que ens representen, però tal com ens van comentar en un petit col·loqui, i amb molta conya, molta feina s’ha realitzat gràcies a Sant Google. És un petit treball que van realitzar aquests tres alumnes de l’Institut del Teatre amb l’ajut del seu profesor Juanjo.

El resultat final és brillant per l’apropament a la cultura mexicana i resulta una obra molt fresca però li falta no tenir tants alts i baixos. El sentit de l’humor amb que van amanint les diferents històries és un augment de punts en el resultat final.

L’escenografia és una mutació constant, tot es mou i serveix per dónar més  agilitat a l’obra (tal com vaig poder observar en la seva següent proposta)

Tot un èxit al Teatre Aurora, ja que vam exhaurir les entrades!!.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Y me morí

  1. Retroenllaç: Observin aquests fills de puta | Inquietuds

Deixa un comentari