Hamlet

Teatre Akadèmia

Direcció:
Marc Chornet,
Raimon Molins

Repartiment:
Rosa Serra,
Jordi Ciurana,
Toni Guillemat,
Cristina López,
Neus Pàmies,
Xavier Torra.

La companyia Projecte Ingenu porta 5 anys i per celebrar-ho porta 3 Shakespeares al Teatre Akadèmia. Des que Projecte Ingenu va començar, tant amb les propostes de William Shakespeare com d’altres, ens ha cridat l’atenció la seva forma de presentar-nos aquests clàssics. Ara s’han decidit a recollir 3 textos de Shakespeare presentar-nos de nou per celebrar aquests cinc anys que celebren. Tres clàssicsde la literatura universal com Hamlet, Romeu i Julieta, i Vaig ser pròsper, inspirada en La tempesta.

I vaig anar a veure la primera d’elles, un Hamlet amb veu femenina (trencant barreres de mica en mica). Del 23 d’octubre fins al 3 de novembre tenim temps per anar a veure aquesta nova revisió del clàssic on els temes de sempre semblen més actuals que mai. La monarquia, la política, la familia, l’enveja i els rols de gènere.

Aquest últim, el rol de gènere, és el primer que notem a l’hora de veure els interprets. Aquest cop tenim un Hamlet amb l’interpretació de Rosa Serra. Una proposta que pot semblar arriscada inicialment i que personalment m’ha convençut. S’ha de dir que al principi no estava gaire content però que de mica en mica veus el personatge en lloc de l’actriu. I no m’ha convençut a l’inici, ja que veia que el text no s’ha alterat per fer un Hamlet en tercera persona del femení, s’ha quedat amb un Hamlet en tercera persona del masculí; i sempre que parlavèm de Hamlet era “ell” i no “ella”.

Tret d’aquest petit “però” la proposta ha estat interessant. Amb una proposta escènica minimalista, sembla mentira com la Closca ens enlluerna amb propostes totalment diferents, ara amb ens torna a oferir un escenari cru i efectiu.

L’experiment amb el video és interessant, l’espectador pot veure més a prop el primer plano de l’escena, de l’actor sense perdre en cap moment el seu centre. Aquest cop em va adradar, i com a mínim em va sorprendre.

S’ha de dir que les dues hores i escaig que dura l’espectacle no es van fer eterns, no vaig tenir en cap moment la intenció de mirar l’hora i veure quan queda (sense cap mena de dubte la prova del cotó per saber si t’agrada o no la funció que estem mirant)