Una història real

La Villarroel

Autor:
Pau Miró

Direcció:
Pau Miró

Repartiment:
Julio Manrique,
Laura Conejero,
Mireia Aixalà,
Nil Cardoner.

Aquesta setmana vaig assistir a l’estrena de “Una història real” a La Villarreal. Una obra que ha escrit i dirigeix Pau Miró.

Ens parla de la relació que es crea entre pare i fill arran de la mort de la mare. Mentres que el pare es refugia en escriure un nou llibre, el fill expressa el seu dolor amb actes violents i més a prop de l’ultradreta. Tot i que sembla que el fil anirà per aquest camí (el costat fosc de l’ultradreta) va en la relació entre pare i fill.

La part inicial de l’obra m’ha agradat, la definició dels personatges principals. Veure com el pare es refugia en escriure un llibre (autobiogràfic i a la vegada explicant les interioritats de la família) i el fill amb un camí que sembla que vagi cap a la autodestrucció i l’ultradreta. Una pena que no ficar el dit en la nafra, en un tema que sembla el tenim a l’ordre del dia.

Poca escenografia i a la vegada eficaç. Una taula, unes cadires, un banc tenen molt joc quan es vol. I en aquesta obra treuen tot el suc. Els actors els tenim quasi tota l’estona a l’escenari i el moviment ens dona el focus necessari per saber cap a on tenim que mirar. Un bon treball de moviment, que moltes vegades queda oblidat per altres propostes.

En la interpretació em quedo en la de Manrique i Nil Cardonar, l’actuació de pare i fill te la creus. Els papers secundaris queda entre la Laura Conejero fent d’editora que sempre sap on ajudar al pare i Mireia Aixalà en aquella psicòloga social disposada a ajudar i fins i tot a denunciar el que està passant.

Es una obra et que fa reflexionar cap a on anem, però segurament no quedarà (personalment) entre les millors. No deixa tancada la trama entre pare i fill, però el tema del conflicte queda una mica obert i que sigui l’espectador qui reflexioni, que prengui partit en el problema actual.

Ara que l’ultradreta de Marine Le Pen es va imposar a les eleccions europees. Tenim la Lliga Nord a Itàlia. A Espanya tenim a VOX que cada dia va pujant. No ens hem d’oblidar que és el nou mal de la societat actual. El protagonista juga amb aquesta dreta supremacista que impera en la nostra societat, i que els pares i la gent que els envolta no saben com lluitar contra aquest mal. Un adolescent desemparat i incomprès que veu com no hi ha cap repressió en els primers coquetejos.

Però el que més podem observar en “Una història real” és el difícil diàleg existent entre pares i fills. Cedir entre la confrontació verbal amb un adolescent que ha d’afrontar la mort de la mare. La relació paternoficials amb tocs de la dreta supremacista del fill per poder fer un toc d’atenció.

Debatre sobre la por. Demostrar la sensació de seguretat i no mostrar-se vulnerables dabant els altres. Intenció de un diàleg, que no existeix i que cada vegada veus la ruptura existent en aquesta relació on es percep que no portarà enlloc.