Companyia:
Companyia de València.
Direcció:
Chema Cardeña
Repartiment:
Iria Márquez,
Juan Carlos Garés,
Chema Cardeña,
Rosa López.
Autoria:
Chema Cardeña
La Companyia de Valencia presenta La invasión de los bárbaros, un text original de Chema Cardeña, que també firma la direcció.
Un text sobre la Memòria històrica que es centra en les ferides mai tancades de la Guerra Civil. Veiem que tenim dues escenes que succeeixen finalitzada la guerra i als anys 80. Personatges que inicialment no tenen lligams entre ells. El primer que podem veure és que el temps no sembla avançar, estem com a la postguerra. Tot es repeteix i l’únic que queda és el dolor
Ha finalitzat la guerra, és l’any 1939 a València. Una conservadora del Museu del Prado interrogada per un franquista interrogant-la per un quadre desaparegut. A l’altre costat en un poble de València l’any 2009 una dona d’una fundació parla amb l’alcalde per un tema de la memòria històrica.
Veiem les escenes com van d’una època a l’altre, i en aquest cicle hi ha un audiovisual que ens torna al quadre “desaparegut”. En aquestes transicions ens anem adonant cap a on anirà la història. Aquest disseny dels dos espais temporals dissenyats per Luis Crespo i la música amb cançons típiques de l’època, fa que siguin elements bàsics i que et fan centrar directament en el que estem veient. Són un personatge més, que et serveix per centrar-te en les seves interpretacions. Un respir de tot el que estàs veient i el que queda per venir.
Els quatre actors estan magnífics. Tant en paper de víctima com el de botxí, són els que més t’enamores pels moments de tensió que viuen. Tota la violència que desprenen (física com verbal) i aquella sensació del protagonista que tot i ser botxí creu que és una víctima més.
Una obra que s’hauria de veure molt més, i no només a Barcelona (ja no dic Catalunya o València, d’on venen) sinó a la resta de l’estat i que s’obrin els ulls.
Al final veus que no hem avançat gaire, que el que succeeix al 2009, podria passar directament avui. I que tal com diu un dels personatges “La Cultura és molt més que veure un quadre”
Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos
Inquietuds 