Cantando bajo la lluvia, el Musical

Cantando bajo la lluvia, el Musical

Direcció:
Àngel Llàcer

Repartiment:
Ivan Labanda, Diana Roig, Ricky Mata,
Mireia Portas, José Luis Mosquera, Oriol Burés,
Clara Altarriba, Bernat Cot, Bittor Fernández,
Miguel Ángel Belotto, Júlia Bonjoch, Sylvia Parejo

Títol original:
Singin’in the rain

Autor:
Betty Comden,
Adolph Green

Ja fa uns dies vaig anar a veure “Cantando bajo la lluvia, el Musical“, segurament l’últim gran musical que veig aquesta temporada després de “Fama, El Musical” i “Billy Elliot, El Musical“. I ens trobem amb la comèdia musical més esperctacular de tots els temps tant al teatre com al cinema.

Cantando bajo la lluvia, d’Àngel Llàcer i Manu Guix aposta per una estètica luxosa i detallista, tal com teníem en el cinema i amb increïbles números de ball que et transporta a la sala de cinema de fa uns dècades..

Considerada una de les millors pel·lícules musicals de tots els temps, Cantando bajo la lluvia narra una història d’amor ambientada a la irrupció de cinema sonor a Hollywood, que mostra tota l’elegància formal i estètica característica dels anys 20.

Amb música de Nacio Herb Brown i Arthur Freed, i sota la direcció de Gene Kelly i Stanley Donen, la pel·lícula estrenada el 1952 va ser un èxit i ha estat reconeguda com el millor musical de la història per l’American Film Institute.

S’ha de dir que el dia de la funció no vaig poder veure a Ivan Labanda, però el protagonista aquell dia va ser una gran estrella en aquest musical amb gran talent, grans veus i molt bons ballarins. Un cas a part és Mireia Portas, on va bordar el seu paper en tot moment. Vaig riure de valent cada vegada que la teniem al plató.

Amb números d’autèntic luxe, amb una gran força del sentit de l’humor (Mieia Portas és la gran responsable) i finalment, tots en conjunt, va fer-me oblidar i a la vegada recordar en tot moment els bons moments que paso quan veig de nou la pel·licula. Vaig gaudir-ne tant dels moments més coneguts de la pel·licula, amb el ball sota la pluja, la del sofà, classe amb el professor,… així com els moments còmics.

Com sempre, a aquestes obres venen amb una polèmica. Aquest cop, era necessari realitzar l’obra en català o en castellà? Si tenim tots els interprets, ballarins, producció,.. catalans no podiem fer una versió en català i altre en castellà per a les gires? El temps ho dirà. Sempre que hi ha un traspàs del català al castellà obrim la polémica però poc més.

El debat sobre els canvis de llengua ha reviscut de nou com amb altres musicals o directament amb els músics. La reivindicació del teatre musical en català, del teatre en català o la música en català està molt bé si a més, anem a omplir les sales encara que no actuïn actrius /actors coneguts.

Una obra rodona i meravellosa que, per moltes vegades que la pugui veure, sempre deixarà un gratíssim sabor de boca. Tot un clàssic amb majúscules.